19 May 2022
Us compartim l'entrevista que des de BCN Smart Rural (estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació) es va fer a Begoña Garcia, gerent del CIS.
Podeu trobar l'entrevista original aquí: ENTREVISTA
Begoña García (Riba-roja d'Ebre, 1972) és l’actual gerent del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques i principal promotora de Cowocat Rural, un projecte de cooperació on participen els 11 Grups d’Acció Local de Catalunya. Originada a la ribera del riu Ebre, la iniciativa vol promoure el teletreball com a eina clau per al desenvolupament rural.
El coworking permet compartir espai de treball amb altres professionals i entrar a formar part d’una comunitat de persones emprenedores que poden enriquir mútuament els seus projectes. Parlem amb ella perquè ens expliqui quin és el paper que juga al món local un moviment que ha nascut a les grans ciutats globalitzades.
Què entenem per coworking? És una filosofia, una forma de treballar o una manera de viure?
El coworking és una nova manera de treballar que el que fa és aglutinar persones que comparteixen un espai. Originàriament eren sempre professionals independents, autònoms o empreses, però amb la pandèmia això ha evolucionat i ara hi trobem moltes persones que treballen en diferents àmbits; fins i tot, treballadors de les administracions públiques. Aquest espai compartit pot ser físic o virtual, però l’important és que permet que aquestes persones puguin desenvolupar els seus projectes i aliar-se amb altres professionals per a impulsar iniciatives conjuntes.
Quin impacte tenen els espais de coworking a les comunitats on s’ubiquen?
Principalment, els coworkings rurals són espais de dinamització local. Primer perquè són espais que atrauen persones amb noves idees de projectes i això activa l’economia local. I segon perquè afavoreixen que molts municipis desenvolupin serveis que abans no tenien. Els professionals que decideixen treballar en un espai de coworking rural poden oferir altres serveis que complementin les activitats que ja s'estaven portant a terme en aquell territori.
Per què és tan important el treball col·laboratiu? Què aporta treballar en un coworking que no aporti el treball des de casa?
Cotreballar et fa sentir més acompanyat en les decisions que prens. La majoria de gent que acaba anant a un coworking és gent que porta un temps teletreballant i se sent una mica sola. Les seves interaccions amb altres persones es limiten sovint a les estones on van a comprar o porten els nens a l’escola i els espais de cotreball els permeten relacionar-se amb altres professionals. A més, si els hi surten projectes més grans i complexos, se senten amb la capacitat d’afrontar-los perquè saben que darrere seu hi ha altra gent que pot complementar les habilitats pròpies.
Què necessita el sector dels coworkings en els propers anys per poder créixer, evolucionar i incorporar més espais? Amb quines problemàtiques s’enfronta actualment el sector del coworking al món rural?
Crec que hi ha dos factors molt importants si volem que tingui èxit un espai de cotreball. Primer hi ha d’haver un dinamitzador (en anglès, community builder). A més, aquesta persona ha d’aconseguir que passin coses en aquell espai i que aquestes coses siguin prou interessants per atraure-hi talent i contribuir a retenir-lo. Si això no s’aconsegueix, l’equipament acaba sent només un punt de connexió a Internet on la gent arriba, fa la seva feina i marxa en finalitzar-la. Actuar d’aquesta manera no permet gaudir dels beneficis del treball col·laboratiu.
El moviment coworking a Catalunya, com està de salut? Com ha evolucionat en els darrers anys? Saps si hi ha una tendència creixent dels espais de coworking?
La pandèmia ha fet molt de mal a nivell general i, òbviament, també als espais de coworking. Però crec que, a la vegada, ha permès que moltes empreses reflexionin sobre el cost tan elevat que tenen les infraestructures que lloguen a la ciutat i que potser podrien estalviar-se si el seu personal continués treballant en remot. Hi ha moltes empreses que s’estan plantejant el fet de no tornar a llogar aquests espais i opten per distribuir els seus treballadors en espais de coworking que hi ha a prop de casa. Fer-hi d’aquesta manera permet millorar la qualitat de vida dels treballadors i afavoreix la conciliació familiar. A més, treballar en un espai de coworking presenta altres avantatges interessants: per exemple, en temes de seguretat laboral i ciberseguretat.
D’on surt la idea dels coworkings rurals? A nivell internacional, hi ha algun referent clar?
L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre va ser pioner en aquest aspecte, posant a l’abast dels seus habitants un indret agradable per coteletreballar el 2013. I en aquell moment només hi havia un altre espai de coworking en l'àmbit rural que estava impulsat per un grup d’acció local a França. Vam decidir crear un projecte de cooperació transnacional on actualment participen espais de coworking de diferents països europeus que ha permet veure en primera persona que encara són molts els territoris que no s’han adonat que els espais de coworking els poden ajudar a recuperar població. Pobles on perilla l’escola o la continuïtat d'altres serveis públics essencials poden atraure nous veïns si obren espais de cotreball.
Tots els pioners cometen errors. Quins han estat els vostres?
El principal, entendre que l’important d’un coworking no és l’espai físic, sinó la seva comunitat. Abans de posar diners per crear un espai físic has de saber si hi ha persones que volen compartir aquest espai i els seus projectes empresarials.
El coworking és una eina per atraure talent als pobles. Ajuda també a frenar el despoblament rural i evitar que els joves del municipi marxin a estudiar i treballar a la ciutat?
I tant! Si tu treballes a través de les noves tecnologies i al teu municipi tens fibra òptica i un espai on poder teletreballar i col·laborar amb altres professionals, pot ser que decideixis quedar-te al teu poble i no marxar.
Creus que s’incentiven prou els coworkings rurals des de l’administració?
En el cas de Zona Líquida, l’espai de coworking de Riba-Roja d’Ebre, la resposta és que sí. De fet, estem molt agraïts a la Generalitat de Catalunya perquè ens ha permès créixer i convertir-nos en un referent a nivell europeu.
En els anys que portes treballant en temes de coworking rural, què és el que més t’ha sorprès?
El que em sobta més quan vaig a visitar els coworkings rurals és la voluntat i les ganes de treballar que tenen els dinamitzadors d’aquests espais i les interaccions que estableixen entre ells. Quan un dels seus membres té alguna necessitat, de seguida es posen en moviment per intentar resoldre-la, ja sigui a través dels seus recursos individuals o mitjançant la seva xarxa de contactes. Són gent amb un tarannà molt col·laboratiu i de seguida es recolzen mútuament.
L’actuació “Rural Innova” de l’estratègia BCN Smart Rural compta entre els seus objectius l’impuls del coworking a la Barcelona rural i, entre altres iniciatives, ha promogut la creació de 12 espais. Com valores aquesta actuació concreta?
Aquesta actuació ens ha permès sumar esforços entre Cowocat Rural i el BCN Smart Rural per crear comunitat i dinamitzar els espais de coworking de la demarcació. La col·laboració institucional és fonamental per aconseguir que aquests equipaments tinguin èxit.
— Redacció BCN Smart Rural —
