Actualitat

El diari ARA, en la seva edició impresa i digital de dia 20/12/2017, ha publicat un ampli reportatge sobre el fenomen del coworking en l'entorn rural català, amb especial referència als espais de Zona Líquida i La Magrana, i al projecte Cowocat_Rural.

Llegiu:

El ‘coworking’ s’expandeix en l’àmbit rural

El model de l’Espai Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre permet retenir i recuperar talent que fins ara marxava a les ciutats

En els últims anys els espais de coworking s’han estès des de Barcelona i l’àrea metropolitana, on van sorgir els primers, a altres ciutats mitjanes i petites d’arreu del país. El coworking és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir un mateix espai de treball, tant físic com virtual, per desenvolupar projectes professionals de manera independent, alhora que es fomenten projectes conjunts. Nascut en un àmbit urbà, el coworking s’està expandint més recentment en zones més rurals seguint un model que va començar a Riba-roja d’Ebre, un municipi de poc més de mil habitants en un àmbit clarament rural.

Neix el Zona Líquida

L’any 2011 l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre va decidir impulsar l’emprenedoria per intentar aturar el procés de despoblació i la marxa de talent del municipi i va apostar per crear un espai de coworking. Ho va fer coordinant les regidories de Joventut i Promoció Econòmica, aprofitant l’alta velocitat de connexió a internet de què disposaven en un edifici municipal on quedava buit un espai d’uns 200 metres quadrats. En aquell moment no hi havia cap espai de coworking en un entorn rural i es va decidir visitar diversos espais d’aquest tipus a Barcelona per agafar idees. Paral·lelament es va fer una feina d’informació a la gent jove del poble, i als nascuts allà que vivien fora, per donar a conèixer el projecte i atraure usuaris per crear una comunitat de coworkers. D’aquestes tasques se’n van encarregar l’advocada Pilar Andrés i l’informàtic Toni Lanzas, que també han esdevingut coworkers. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es va implicar decididament en el projecte a través del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS).

El regidor de Joventut de Riba-roja d’Ebre, Francesc Ricard Esteve, explica que la inversió es volia fer a poc a poc i tenint una massa crítica d’usuaris de l’espai de coworking, que es va batejar com a Zona Líquida: “L’aigua és un element que s’adapta i dibuixa el camí, i el riu Ebre marca el nostre municipi”, explica. L’Ajuntament va decidir que els usuaris de l’espai no paguessin cap quota pel seu ús per fomentar-ne l’ocupació. El consistori, a més, troba en el Zona Líquida professionals i experts per a temes concrets per al municipi. Una de les últimes iniciatives conjuntes entre el consistori i alguns coworkers és el mercadet de Nadal que se celebrarà al poble aquest dissabte. Hi ha altres efectes positius, com la rehabilitació de cases per part d’emprenedors que s’instal·len al territori.

Actualment hi ha una quinzena de coworkers fixos, però al llarg de l’any més d’una cinquantena de persones utilitzen aquest espai, amb perfils molt diferents. No hi ha un horari fix d’obertura, ja que alguns usuaris treballen amb clients i projectes a l’estranger i s’han d’adaptar als seus horaris. Disposen de claus per accedir-hi i hi van a vegades en hores intempestives. L’espai s’ha anat equipant a partir de les necessitats dels coworkers, amb un aparell de televisió, expositors o més recentment una sala de reunions, un espai per enfortir la relació i els llaços entre ells.

Al Zona Líquida hi ha més usuaris a l’estiu que a l’hivern. Hi trobem professionals que habitualment treballen a Barcelona, Madrid o Sevilla i que durant les vacances es converteixen en coworkers un cop descobreixen que allà tenen ample de banda al mateix temps que activitats molt econòmiques al poble per als fills.

Els principals sectors que trobem al Zona Líquida són els serveis informàtics, jurídics, el disseny gràfic, l’artesania, la consultoria mediambiental i la gestió de residus. La mitjana d’edat està en els 45 anys. 

Un model que s’exporta

Des del CIS, Begoña García explica que estan treballant per exportar el “model d’èxit” del Zona Líquida a altres zones amb problemàtiques comunes, com són la despoblació i la necessitat de retenir talent jove que vol marxar, a través del projecte de cooperació Cowocat Rural. S’estan fent reunions amb altres grups catalans d’acció local. “Busquem atraure gent que busca un canvi de filosofia de vida i viure i treballar en un entorn rural”, explica García, que apunta que no es tracta d’un projecte de gran impacte numèric sinó que es treballa buscant la qualitat. També s’han mantingut reunions amb grups d’altres punts de l’Estat i fins i tot amb un de francès per assessorar-los en diversos aspectes del funcionament d’un coworking rural, com el reglament intern.

Objectiu: els joves

Els joves ara són la prioritat del Zona Líquida. “Molts joves del poble marxen a fora a estudiar i per a ells és una descoberta i una experiència, però els hem de fer veure que tenen oportunitats reals si volen tornar. I cal fer pedagogia”, explica Esteve. 

La gerent del CIS, Begoña García, afirma que gradualment s’està produint un canvi de xip al municipi: “Fins fa poc els que es quedaven al poble eren els que no triomfaven, i estàvem acostumats que ens vinguessin de fora a donar-nos feina, a través de les indústries nuclear i química. L’emprenedoria era difícil perquè tothom es col·locava. No hi havia motivació. El canvi de mentalitat costarà una generació, però és necessari com a alternativa a la nuclear i la fàbrica química, que tenen data de caducitat”.

Què és el Cowocat Rural?

El projecte de cooperació Cowocat Rural sorgeix de la necessitat de promoure l’emprenedoria mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a partir de l’experiència del Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre. Amb aquesta iniciativa es vol potenciar la creació d’ocupació i activitat econòmica a les zones rurals, i fomentar els valors del coworking i del teletreball als territoris que participen en el projecte. Aquesta nova manera de treballar suposa una oportunitat per als professionals que volen treballar en un espai col·laboratiu sense renunciar a un entorn rural. Així, i de manera indirecta, els espais de coworking rurals provoquen una activació econòmica del territori i ajuden a fixar-hi la població activa. 

Aquest projecte es desenvolupa en el marc dels ajuts per al desenvolupament de projectes de cooperació dels grups d’acció local de Catalunya, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020, i està cofinançat pel departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader).

La comunicadora especialitzada en digital Laia Benaiges és la impulsora de l’espai de coworking La Magrana de Valls, que, a diferència del Zona Líquida, és de gestió privada. L’Espai La Magrana també forma part de la xarxa Cowocat. Tot i trobar-se en un territori menys rural que Riba-roja, la Unió Europea considera l’Alt Camp territori rural i això li va permetre a Benaiges obtenir ajuts europeus Leader per tirar endavant el projecte. Va triar el nom de La Magrana buscant la ruralitat a través d’un fruit del camp, format al mateix temps per petits fruits.

Quan l’antiga botiga de mobles fundada pel seu avi va tancar i ella al mateix temps es va quedar sense feina, va sentir a parlar del coworking i es va informar a través de xerrades i jornades per saber en què consistia i com funcionava, i el 2014 va posar en marxa l’Espai La Magrana. Tres anys després, hi ha una dotzena de coworkers treballant-hi, en àmbits tan diferents com els serveis jurídics, la comunicació digital, el disseny gràfic, la nutrició, l’interiorisme o l’ensinistrament de gossos. La mitjana d’edat dels coworkers està al voltant dels trenta anys i escaig i procedeixen no només de la capital de l’Alt Camp sinó també d’altres poblacions properes, com Tarragona, Salou i Cambrils. 

La Magrana disposa d’uns 400 m 2 amb diversos espais on els usuaris desenvolupen els seus projectes professionals. Hi trobem una zona de treball, una sala de reunions, un menjador on fer els àpats i dues sales d’actes grans. Alguns espais també es poden llogar. Els coworkerstenen unes tarifes flexibles, segons l’ús que facin de les instal·lacions, que oscil·len entre els 60 i els 180 euros, depenent de si hi van mitja jornada o a jornada completa i dos o tres dies o tota la setmana. Tenen un espai propi, amb mobles i serveis com fibra òptica i impressora-fotocopiadora. 

A més dels coworkers que són usuaris habituals, hi ha una comunitat de professionals que paguen 10 euros al mes i que es beneficien de diversos serveis, com formar part d’un directori web, tenir difusió a les xarxes socials o descomptes en lloguers de sales i esdeveniments. Un cop al mes organitzen un esmorzar o vermut per potenciar la relació entre la comunitat i cada any munten un esdeveniment més important, amb una xerrada sobre altres activitats i un tast de vins o d’altres productes.

La Magrana forma part de la Xarxa d’Espais Coworking del Camp (XECC), amb espais a Tarragona, la Selva del Camp i fins fa poc a Reus -ha tancat recentment-, i una comunitat de més de 60 professionals, que es beneficien de descomptes i dies gratis en altres espais de coworking, networkings, una programació conjunta i altres avantatges.

Article en la seva font original:

https://www.ara.cat/campdetarragona/coworking-sexpandeix-lambit-Magrana-fabrica_0_1927607229.html